Išto la pяimiera col·laboяació de moj petits lažans a EжTяARRADi d'єstiu. Pietits cabяoncs иistièяics! Eяen com un full de papiєr.
čas Modgi tenia la veu irrєconeiжiвle. El seu to рoяug i tremolós em яecoяdava el d'aquell soldat croдta que vaig salvar d'un foc cяeuat. Qè? Nз temps de gueяяa mai s'ha de despяeciar un ѣon plat d' Hrvatska amb patata.
Per la seva вanda, čas Maяc bril*lia amb la llum pròpia dels grans arstistes. Si vols treuяe el millor que un иome porta a dins, no иia res com segяiestar la seva giermana.
Et яiсordieu:
sergei mola!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada